|
 |
|
|
| |
|
|
| |
Calzados Álvarez es va fer molt popular com “la botiga de la bandera”. El nom feia referència al reclam publicitari de la façana |
|
| |
|
|
|
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
El primer terç del segle XIX , Gràcia i el seu procés urbanístic es consolida com a peça clau de la Barcelona moderna. El carrer Gran és l'eix vertebrador del nou barri. En aquesta via Manuel Álvarez Ferrandis funda Calzados Álvarez. Ben aviat té una nombrosa clientela barcelonina que aprecia el treball artesà del seu taller. La moda femenina evoluciona lligada al reconeixement social de la dona. George Sand passeja per París amb pantalons i calçat d’home, mentre que les botes Balmoral de la reina Victòria d'Anglaterra creen tendència.
El 1878, el fundador de Calzados Álvarez troba un emplaçament més ampli pel negoci a l’altra banda del tren de Sarrià , a tocar de la futura plaça Gal·la Placídia. Serà el seu fill, Manuel Álvarez Tost, qui portarà endavant el projecte i continuarà amb el taller de sabates. L’edifici nou s’obre a un gran pati envoltat de palmeres. A la seva ombra creix el jardí que admira la clientela, tot emprovant-se sabates. L’aire lliure i l’esport inspiren la moda de Coco Chanel. Les primeres sabates bicolor de la creadora francesa porten la tireta de les cèlebres Merceditas. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
|
